Nocturno a mi madre
¡Oh! juventud, marchita flor del alma, Que perfumas, aun muerta, mi memoria! Tú que a mi frente, como a erguida palma, Sueños trajiste de ventura y gloria; ¿Do tu ilusión está que aduerme y calma. Y nos oculta la tercera escoria? Dorada por tus pristinos fulgores, es la existencia manantial de amore...
Furkejuvvon:
| Váldodahkki: | |
|---|---|
| Materiálatiipa: | other |
| Giella: | esp |
| Almmustuhtton: |
1909
|
| Fáttát: | |
| Liŋkkat: | http://repositorio.casadelacultura.gob.ec/handle/34000/19292 |
| Fáddágilkorat: |
Lasit fáddágilkoriid
Eai fáddágilkorat, Lasit vuosttaš fáddágilkora!
|